Search form

Èxode 10

Vuitena plaga: les llagostes

1El Senyor va dir a Moisès:

– Vés a trobar el faraó. Jo he endurit el seu cor i el dels seus cortesans, perquè vull fer aquests prodigis enmig d’ells. 2Així podràs explicar als teus fills i als teus néts com m’he burlat dels egipcis i quins prodigis he obrat enmig seu. I vosaltres sabreu que jo sóc el Senyor.

3Moisès i Aaron anaren a trobar el faraó i li van dir:

– Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: “Quant de temps trigaràs encara a doblegar-te davant meu? Deixa sortir el meu poble perquè m’adori. 4Si t’hi negues, demà mateix faré venir les llagostes al teu territori. 5Cobriran tota la superfície del país, fins al punt que ni es podrà veure la terra. Devoraran tot el que s’havia salvat de la pedregada i tots els arbres que han tret fulla en els vostres camps. 6Ompliran els teus palaus, les cases dels teus cortesans i les de tots els egipcis. Cap dels teus avantpassats no ha vist mai una invasió tan gran des del dia que començaren a existir sobre la terra.”

Moisès es girà i va sortir de davant del Faraó. 7Els cortesans del faraó li van dir:

– Fins quan serà aquest home un parany per a nosaltres? Deixa sortir aquesta gent i que vagin a adorar el Senyor, el seu Déu. ¿No veus que Egipte acabarà destruït?

8Llavors tornaren a cridar Moisès i Aaron a la presència del faraó. Ell els va dir:

– Aneu i adoreu el Senyor, el vostre Déu. Qui sou els qui heu d’anar-hi?

9Moisès va respondre:

– Hem d’anar-hi tots, amb els nostres joves i els nostres vells, els nostres fills i les nostres filles, i hem d’endur-nos també els ramats d’ovelles i de vaques, perquè hem de celebrar una gran festa en honor del Senyor.

10El faraó els digué:

– Que el Senyor sigui amb vosaltres, si us penseu que us deixaré sortir amb els vostres fills! ¿Veieu com porteu males intencions? 11Això no pot ser! A adorar el Senyor, només hi aniran els homes! No és el que volíeu?

Moisès i Aaron van ser expulsats de davant el faraó.

12Llavors el Senyor va dir a Moisès:

– Estén la mà cap a Egipte, i que pugin les llagostes. Cobriran tot el país d’Egipte i devoraran tota l’herba dels camps, tot el que es va salvar de la pedregada.

13Moisès va alçar el seu bastó cap al país d’Egipte i el Senyor va fer que es girés un vent de llevant durant tot el dia i tota la nit. Al matí, el vent de l’est havia portat les llagostes. 14Van envair tot el país d’Egipte i es van escampar per tot el territori. Mai no hi ha hagut a Egipte una munió tan gran de llagostes, ni n’hi haurà mai més cap. 15Cobrien la superfície de la terra fins al punt que el país va quedar enfosquit. Les llagostes van devorar l’herba i la fruita dels arbres que s’havien salvat de la pedregada. En tot el país d’Egipte no va quedar res de verd, ni als arbres ni als camps.

16El faraó va fer cridar corrents Moisès i Aaron i els va dir:

– He pecat contra el Senyor, el vostre Déu, i contra vosaltres. 17Perdoneu el meu pecat, també aquesta vegada, i pregueu al Senyor, el vostre Déu, que aparti de mi tan sols aquesta calamitat mortal.

18Moisès va sortir de davant del faraó i va pregar al Senyor. 19Llavors el Senyor va fer que es girés un vent de ponent molt fort, que s’endugué les llagostes i les llançà al Mar Roig. No en va quedar ni una en tot el territori d’Egipte. 20Però el Senyor va endurir el cor del faraó, que no deixà sortir els israelites.

Novena plaga: la tenebra

21El Senyor va dir a Moisès:

– Estén enlaire la mà i que caigui sobre Egipte una foscor tan espessa que fins i tot es pugui tocar.

22Moisès va estendre enlaire la mà i durant tres dies hi hagué en tot el país d’Egipte una tenebra tan espessa 23que no es veien els uns als altres. Durant tres dies, ningú no es pogué moure del lloc on era. Mentrestant, tots els israelites tenien llum als llocs on residien.

24El faraó va cridar Moisès i li digué:

– Aneu a adorar el Senyor. Us podeu endur també els vostres fills, però els ramats de vaques i d’ovelles han de quedar-se aquí.

25Moisès va replicar:

– ¿Ens les donaràs tu, les víctimes per als sacrificis i els holocaustos que hem d’oferir al Senyor, el nostre Déu? 26Els nostres ramats també vindran amb nosaltres; aquí no hi quedarà ni un sol animal. Les víctimes per al culte del Senyor, el nostre Déu, les hem de prendre dels nostres ramats; i fins que serem allí no sabrem què li hem d’oferir.

27Però el Senyor va endurir el cor del faraó, que no volgué deixar-los sortir. 28El faraó digué a Moisès:

– Vés-te’n d’aquí i no t’atreveixis més a presentar-te davant meu. El dia que tornis, moriràs.

29Moisès li respongué:

– Passarà tal com has dit: no et tornaré a veure mai més.

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

More Info | Version Index