Search form

Èxode 2

Els orígens de Moisès

1Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. 2La dona va tenir un fill. Veient que l’infant era bonic, el va amagar durant tres mesos. 3Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi l’infant i la deixà entre els joncs a la vora del Nil. 4La germana del nen vigilava de lluny estant per veure què li passaria.

5La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu. Ella veié la cistella enmig dels joncs i manà que una de les serventes anés a agafar-la. 6La va obrir i veié un nen que plorava. Se’n va compadir i digué:

– És un infant hebreu.

7Llavors la germana del nen digué a la filla del faraó:

– Vols que et vagi a buscar una dida hebrea perquè te’l criï?

8Ella li respongué:

– Vés-hi.

Ella anà a cridar la mare de l’infant. 9La filla del faraó li va dir:

– Pren aquest infant i cria-me’l. Jo t’ho pagaré.

La dona se’l va endur i el va criar.

10Quan el nen va ser gran, la mare el va dur a la filla del faraó, que l’adoptà com a fill i li posà el nom de Moisès, perquè va dir: «L’he tret de l’aigua.»

11Moisès es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s’adonà dels treballs forçats que els imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans. 12Va mirar a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, va matar l’egipci i l’enterrà a la sorra.

13L’endemà va tornar a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó:

– Per què pegues a un company?

14Ell li replicà:

– ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar l’egipci?

Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.» 15També el faraó ho va saber i cercava de matar Moisès. Però ell va fugir lluny del faraó i es refugià al país de Madian.

Arribat allí, es va asseure al costat d’un pou. 16El sacerdot de Madian tenia set filles, que van anar a pouar aigua per omplir les piques i abeurar el ramat del seu pare. 17Llavors van arribar uns pastors que volien fer-les fora. Però Moisès es va aixecar, va defensar-les i abeurà el ramat que elles duien. 18Quan van tornar a casa del seu pare, que es deia Reuel, ell els digué:

– Com és que avui torneu tan d’hora?

19Elles li van respondre:

– Un egipci ens ha defensat contra els pastors; fins i tot ens ha pouat l’aigua i ha abeurat el ramat.

20Ell els digué:

– I on és, aquest home? Per què l’heu deixat allí? Aneu a buscar-lo i que vingui a menjar amb nosaltres.

21Moisès es va quedar de bona gana amb aquell home, que li donà la seva filla Siporà per muller. 22Ella va tenir un fill, i Moisès li posà el nom de Guerxom (que significa «immigrant allí»), perquè va dir: «Sóc un immigrant en una terra estrangera.»

Clam d’Israel i resposta de Déu

23Al cap de molt de temps, el rei d’Egipte va morir. Mentrestant, els israelites gemegaven i cridaven des del fons del seu esclavatge, i el seu clam va pujar fins a Déu, 24que va escoltar els seus gemecs i es recordà de l’aliança que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob. 25Déu va mirar els israelites i es va fer càrrec de la seva situació.

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

More Info | Version Index