Search form

Gènesi 17

Aliança amb el Senyor i circumcisió d’Abraham

1Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué:

– Jo sóc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. 2Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència.

3Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué:

4– Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles. 5Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles. 6Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. 7Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència. 8A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu.

9Déu digué encara a Abraham:

– Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meva aliança. 10Aquest és el signe de l’aliança que s’ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats. 11Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres. 12De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d’haver nascut. També ho seran els servents nascuts a casa vostra o els que hàgiu comprat a qualsevol estranger que no sigui del teu llinatge. 13Tant el servent nascut a casa teva com el que hagis comprat, seran circumcidats. Així la meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com una aliança perpètua. 14Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança.

15Després, Déu digué a Abraham:

– A la teva esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara.

16Jo la beneiré i d’ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis.

17Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?» 18I va dir a Déu:

– Ja estaré content que visqui Ismael.

19Déu li replicà:

– Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. 20Pel que fa a Ismael, també he escoltat el que per a ell em demanes. El beneiré, el faré fecund, i serà nombrosíssima la seva descendència. Serà pare de dotze caps de tribu i faré d’ell un gran poble. 21Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l’any vinent per aquest temps.

22Quan Déu acabà de parlar amb Abraham, va pujar amunt i s’allunyà del seu davant.

23Llavors Abraham va prendre el seu fill Ismael i tots els seus servents, tant els qui havien nascut a casa seva com els qui havia comprat, és a dir, tots els homes de casa seva, i aquell mateix dia els va circumcidar, tal com Déu li havia ordenat.

24-25Abraham tenia noranta-nou anys i el seu fill Ismael en tenia tretze quan van ser circumcidats. 26Tots dos foren circumcidats aquell mateix dia, 27amb tots els homes de casa seva, tant els nascuts a casa d’Abraham com els comprats als estrangers.

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

More Info | Version Index