Search form

Gènesi 30

1Quan Raquel va veure que no podia donar fills a Jacob, s’engelosí de la seva germana i digué a Jacob:

– Dóna’m fills, o jo em moro!

2Jacob es va enfadar amb Raquel i li digué:

– Jo no em puc posar en el lloc de Déu. És ell qui et priva de tenir fills.

3Ella va replicar:

– Pren la meva serventa Bilhà: uneix-te a ella i jo adoptaré els fills que infanti. Així tindré fills gràcies a ella.

4Raquel, doncs, va donar a Jacob la seva serventa Bilhà, i Jacob s’hi va unir. 5Bilhà va quedar embarassada i va donar un fill a Jacob. 6Raquel deia:

– Déu m’ha fet justícia. Ha escoltat el meu prec i m’ha donat un fill.

Per això li va posar Dan.

7Bilhà, la serventa de Raquel, tornà a quedar embarassada i va donar un altre fill a Jacob. 8Raquel deia:

– Déu m’ha fet competir durament amb la meva germana, i l’he vençuda.

Per això el va anomenar Neftalí.

9Quan Lia s’adonà que ja no tenia més fills, va prendre la seva serventa Zilpà i la donà a Jacob perquè s’hi unís. 10Zilpà, la serventa de Lia, va donar un fill a Jacob. 11I Lia deia:

– Quina sort!

I li va posar el nom de Gad.

12Zilpà, la serventa de Lia, va donar un segon fill a Jacob. 13I Lia deia:

– Quina felicitat! Ara les dones em felicitaran.

I li va posar el nom d’Aser.

14Un dia, durant la sega del blat, Rubèn va sortir al camp, va trobar-hi mandràgores i les portà a la seva mare Lia. Raquel va dir a Lia:

– Dóna’m mandràgores de les que ha dut el teu fill.

15Lia va respondre:

– ¿No en tens prou de prendre’m el marit, que encara em vols prendre les mandràgores del meu fill?

Raquel va respondre:

– Si me les dónes, aquesta nit podràs dormir amb Jacob.

16Cap al tard, quan Jacob tornava del camp, Lia sortí a trobar-lo i li digué:

– Avui passaràs la nit amb mi: t’he adquirit com a paga a canvi de les mandràgores del meu fill.

Jacob va dormir amb Lia aquella nit. 17Déu va escoltar Lia. Ella tornà a quedar embarassada i va donar un cinquè fill a Jacob. 18Lia deia:

– Déu m’ha recompensat perquè he donat la meva serventa al meu marit.

Li va posar el nom d’Issacar. 19Lia tornà a quedar embarassada i va donar a Jacob un sisè fill. 20I deia:

– Déu m’ha fet un bon regal. Aquesta vegada el meu marit m’honorarà, ja que li he donat sis fills.

Li va posar el nom de Zabuló.

21Després va donar a llum una filla i l’anomenà Dina.

22Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda. 23Raquel va quedar embarassada i va donar a llum un fill. Ella deia:

– Déu m’ha tret el deshonor.

24I li va posar Josep, dient:

– Que el Senyor m’afegeixi un altre fill!

Jacob i Laban

25Després del naixement de Josep, Jacob digué a Laban:

– Deixa’m tornar a casa meva, al meu país. 26Dóna’m les meves dones i els meus fills i me n’aniré. Per elles he treballat al teu servei, i saps prou bé el servei que t’he fet.

27Laban li va dir:

– Escolta’m, si he merescut el teu favor. Per una revelació he sabut que el Senyor m’ha beneït per causa teva. 28Digues-me quina paga et dec, que jo te la donaré.

29Jacob li va respondre:

– Tu saps com t’he servit i com ha augmentat el teu bestiar gràcies a mi. 30Abans que jo arribés, era ben poc el que tenies, i ara ha crescut enormement. El Senyor t’ha beneït al meu pas. Ara és l’hora que jo treballi per a la meva família.

31Laban li preguntà:

– Què vols que et doni?

Jacob respongué:

– No cal que em donis res; però, si acceptes el que et proposo, tornaré a pasturar i a guardar el teu ramat. 32Avui passaré per tots els teus ramats i separaré totes les ovelles clapades, tacades o negres, i, entre les cabres, les clapades o tacades: aquesta serà la meva paga. 33Així, en endavant podràs comprovar si sóc honrat i verificar la meva paga: si trobes entre les meves cabres algun cap de bestiar que no sigui clapat o ratllat, i entre les meves ovelles alguna que no sigui negra o clapada, senyal que l’hauré robat.

34Laban va dir:

– D’acord. Fem-ho tal com dius.

35Aquell mateix dia, Jacob va separar dels ramats de Laban tots els bocs i cabres clapats o tacats i totes les ovelles negres, i els va confiar als seus fills. 36Laban va deixar un espai de tres dies de camí entre els seus ramats i els de Jacob. I Jacob pasturava la resta del ramat de Laban.

37Jacob va agafar vergues tendres de pollancre, d’ametller i de plataner i va pelar-ne l’escorça deixant al descobert unes franges blanques. 38Després va posar les vergues, pelades així, en els abeuradors, als ulls mateix del bestiar, perquè els mascles cobrissin allà les femelles quan venien a beure. 39Quan eren cobertes davant aquelles varetes, parien animals clapats, ratllats o tacats. 40Pel que fa a les ovelles, Jacob separava també del ramat de Laban les que naixien clapades o negres. Així s’anava fent ramats per a ell tot sol, i no els barrejava amb els de Laban. 41Quan els caps de bestiar eren robustos, Jacob els posava les vergues sota els ulls en els abeuradors perquè s’aparellessin davant les vergues. 42Quan les bèsties eren més febles, no les hi posava. Així els animals febles tocaven a Laban i els robustos eren per a Jacob.

43Jacob va arribar a ser molt ric: tenia servents i serventes, nombrosos ramats d’ovelles, i també camells i ases.

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

More Info | Version Index