Search form

Gènesi 35

Déu beneeix Jacob a Betel

1Déu va dir a Jacob:

– Aixeca’t, puja a Betel i queda-t’hi a viure. Dedica’m allà un altar a mi, el Déu que se’t va aparèixer quan fugies del teu germà Esaú.

2Jacob va dir a la seva família i a tots els qui eren amb ell:

– Desfeu-vos dels déus estrangers que tingueu entre vosaltres. Purifiqueu-vos i canvieu-vos els vestits.

3Amunt, pugem a Betel, on dedicaré un altar al Déu que em va escoltar quan em veia envoltat de perills i que m’ha fet costat arreu on he anat.

4Llavors van donar a Jacob totes les estatuetes de déus estrangers i les arracades que duien a les orelles, i Jacob les va enterrar al peu de l’alzina que hi ha a la vora de Siquem.

5Emprengueren el camí, i Déu va sembrar el seu terror per les poblacions de la rodalia: ningú no va perseguir els fills de Jacob.

6Jacob, amb tota la gent que l’acompanyava, va arribar a Luz, és a dir, a Betel, en el país de Canaan. 7Va dedicar-hi un altar i anomenà aquell lloc El-Betel, perquè allà Déu se li havia revelat quan ell fugia del seu germà.

8Aleshores va morir Deborà, la dida de Rebeca, i la van enterrar a la vora de Betel, al peu d’una alzina que Jacob va anomenar l’Alzina del Plany.

9Déu es va aparèixer novament a Jacob, quan tornava de Padan-Aram, i el va beneir 10dient:

– El teu nom és Jacob. Però d’ara endavant no et diràs més Jacob. El teu nom serà Israel.

I el va anomenar Israel.

11Déu va afegir:

– Jo sóc el Déu totpoderós. Sigues fecund i prolífic, i que de tu surti un poble, més ben dit, una comunitat de pobles. Sortiran reis de les teves entranyes. 12El país que he donat a Abraham i a Isaac, te’l dono a tu i, després de tu, a la teva descendència.

13Llavors Déu es va allunyar de Jacob, del lloc on havia parlat amb ell. 14Jacob va erigir una pedra allà on Déu havia parlat amb ell i la va consagrar vessant-hi vi i oli al damunt. 15Jacob va donar el nom de Betel a aquell lloc on Déu li havia parlat.

Naixement de Benjamí i mort de Raquel

16Van partir de Betel i, quan faltava un tros de camí per a arribar a Efrata, Raquel va donar a llum. El part va ser molt difícil. 17Mentre infantava amb dificultat, la llevadora li va dir:

– Anima’t, tens un altre fill.

18Raquel s’estava morint. Abans d’exhalar el darrer sospir, li posà el nom de Benoní, però el seu pare li va donar el de Benjamí.

19Raquel va morir, i la van enterrar vora el camí d’Efrata, que és Betlem. 20Jacob va erigir un pilar sobre la seva tomba: encara avui és conegut com el pilar del sepulcre de Raquel.

21Israel se’n va anar d’allí i va plantar la seva tenda més enllà de Migdal-Éder.

Els dotze fills de Jacob

22Mentre Israel vivia en aquella regió, Rubèn va passar una nit amb Bilhà, la concubina del seu pare. Israel se’n va assabentar i ho trobà mal fet.

Els fills de Jacob van ser dotze. 23Fills de Lia: Rubèn, primogènit de Jacob, Simeó, Leví, Judà, Issacar i Zabuló. 24Fills de Raquel: Josep i Benjamí. 25Fills de Bilhà, la serventa de Raquel: Dan i Neftalí. 26Fills de Zilpà, la serventa de Lia: Gad i Aser.

Aquests són els fills de Jacob que van néixer a Padan-Aram.

Mort d’Isaac

27Jacob va tornar al lloc on havia viscut el seu pare Isaac a Mambré, a Quiriat-Arbà, que és Hebron, on Abraham i Isaac havien residit com a immigrants.

28Isaac va viure cent vuitanta anys. 29Va morir carregat d’anys i es va reunir amb els seus. Esaú i Jacob, els seus dos fills, el van enterrar.

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

More Info | Version Index