Search form

Gènesi 39

Josep a casa de Putifar

1Els ismaelites que es van endur Josep a Egipte el vengueren a un egipci anomenat Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial. 2El Senyor era amb Josep: tot el que ell emprenia prosperava. Josep vivia a casa del seu amo egipci. 3L’amo s’adonà que el Senyor era amb Josep i que feia prosperar tot el que emprenia. 4Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià l’administració de casa seva i de tots els seus béns. 5Des d’aquell moment, el Senyor va beneir la casa de l’egipci per amor de Josep. La benedicció del Senyor s’estenia sobre tots els seus béns, tant a casa com als camps. 6Putifar ho va confiar tot a Josep: tenint-lo a ell, Putifar ja no es preocupava de res més, llevat de l’aliment que prenia.

Josep i la dona de Putifar

Josep era un jove ben plantat, que feia goig de veure.

7Passat un cert temps, la dona del seu amo va posar els ulls en ell i li va fer aquesta proposta:

– Vine al llit amb mi.

8Però ell s’hi va negar i digué a la dona del seu amo:

– El meu amo, tenint-me a mi, no es preocupa de res de casa seva i m’ha confiat l’administració dels seus béns. 9En aquesta casa, ningú no té més autoritat que jo. No m’ha prohibit res, llevat de tu, que ets la seva esposa. Com podria jo cometre una acció tan malvada i pecar contra Déu?

10I, per més que ella insistia dia rere dia, Josep no li feia cas i es negava a dormir amb ella.

11Un dia Josep va entrar a casa a fer la seva feina, quan tots els servents eren fora. 12La dona el va agafar pel mantell tot dient-li:

– Vine al llit amb mi!

Josep li deixà el mantell a les mans, s’escapà i va sortir de la casa. 13Quan la dona veié que Josep li havia deixat el mantell a les mans i que havia fugit, 14va cridar els servents i els digué:

– Mireu! Ens han dut un hebreu perquè es burli de nosaltres! Ha entrat per abusar de mi, però jo m’he posat a cridar fort. 15I tan bon punt ha sentit que jo cridava, s’ha escapat i ha sortit de casa, abandonant el seu mantell al meu costat.

16Ella va guardar el vestit al seu costat fins que el seu marit va tornar a casa. 17Llavors li va contar la mateixa història:

– L’esclau hebreu que ens vas dur ha entrat per riure’s de mi. 18Però quan jo m’he posat a cridar, ha fugit fora de casa, abandonant el seu mantell al meu costat.

19Quan el marit va sentir de llavis de la seva dona: «Mira el que m’ha fet el teu esclau», es posà furiós. 20Va fer agafar Josep i el tancà a la presó, al lloc on hi havia els presoners del rei.

Josep a la presó

Josep, doncs, s’estava a la presó, 21però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l’estimació del cap de la presó. 22Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia. 23El cap de la presó no es preocupava de res del que feia Josep. El Senyor era amb Josep i feia prosperar tot el que ell emprenia.

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

More Info | Version Index