Search form

Levític 24

8. Altres prescripcions

a. El canelobre

1El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

2– Mana als israelites que et proveeixin d’oli pur d’oliva, oli verge, per a alimentar perpètuament els gresols del canelobre. 3Cada vespre Aaron prepararà els gresols a la tenda del trobament, davant la cortina que tanca l’arca de l’aliança, perquè cremin contínuament a la presència del Senyor, fins l’endemà al matí. És una llei perpètua per totes les generacions. 4Aaron prepararà els gresols que hi ha en el canelobre d’or pur, a la presència del Senyor, perquè cremin cada nit.

b. Els pans d’ofrena

5»Pren flor de farina i fes-ne coure dotze pans en forma de coca, de sis quilos cada un. 6Col·loca’ls després sobre la taula d’or pur, en dues piles de sis, a la presència del Senyor. 7Damunt de cada pila, posa-hi encens pur, per cremar-lo després en honor del Senyor. Aquest encens servirà, en comptes del pa, com a ofrena de memorial.

8»Cada dissabte, perpètuament, s’hauran de presentar aquests pans a la presència del Senyor. És un deure dels israelites per sempre. 9Aquests pans són per a Aaron i els seus descendents; se’ls menjaran en un lloc sant, perquè són una porció molt santa de les ofrenes cremades en honor del Senyor. Aquesta part els és reservada per sempre.

c. Un cas de blasfèmia

10Hi havia entre els israelites un fill de mare israelita i de pare egipci. Un dia es va barallar amb un altre israelita al campament. 11El fill de mare israelita va blasfemar contra el Senyor i maleí el seu nom. El portaren a Moisès. La mare d’aquest home es deia Xelomit i era filla de Dibrí, de la tribu de Dan. 12Van deixar aquell home ben vigilat, esperant que el Senyor mateix pronunciés la sentència.

13El Senyor va parlar llavors a Moisès. Li digué:

14– Fes sortir aquest blasfem fora del campament. Que tots els qui l’han sentit blasfemar li posin les mans sobre el cap. I després tota la comunitat el farà mo-rir apedregat. 15Parla als israelites i digues-los:

»Tothom qui maleeixi el seu Déu es carregarà el pes del seu pecat. 16Qui blasfemi contra el nom del Senyor serà condemnat a mort. Tota la comunitat l’apedregarà. Tant si és un immigrant com si és un nadiu israelita, morirà, perquè ha blasfemat contra el nom del Senyor.

17»Qui mati un ésser humà serà condemnat a mort. 18Qui mati l’animal d’un altre, l’ha de compensar amb un de viu: animal per animal.

19»Al qui lesioni un seu company, li faran el mateix que ell ha fet: 20fractura per fractura, ull per ull, dent per dent. Li faran el mateix que ell ha fet a l’altre.

21»Qui mati un animal ha de compensar-ho amb un altre. Però qui mati un home morirà.

22»La legislació val tant per als immigrants com per als nadius israelites. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.

23Moisès va comunicar tot això als israelites i ells van treure el blasfem fora del campament i l’apedregaren. Els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès.

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

More Info | Version Index