Search form

Levític 25

d. L’any sabàtic

1El Senyor va parlar a Moisès dalt de la muntanya del Sinaí. Li digué:

2– Comunica això als israelites:

»Quan haureu entrat al país que jo us dono, deixeu reposar la terra cada set anys. És un any de repòs en honor del Senyor.

3»Sembra el teu camp durant sis anys, esporga igualment durant sis anys la teva vinya i recull-ne el fruit. 4Però l’any setè serà un any de repòs per a la terra, un any de repòs consagrat al Senyor: no sembris el camp ni esporguis la vinya; 5no seguis el que creixi espontàniament després de l’última collita ni veremis els raïms dels ceps que no hauràs esporgat: és l’any de repòs per a la terra. 6El fruit de la terra en repòs us servirà d’aliment, a tu, al teu servent i a la teva serventa, al teu jornaler i a l’immigrant, a tots els qui viuen a casa teva. 7Allò que la terra produeixi servirà també d’aliment al teu bestiar i als animals feréstecs que hi hagi al teu país.

e. L’any jubilar

8»Després compta set setmanes d’anys, és a dir, set vegades set anys, que són quaranta-nou anys. 9Llavors, arribat el dia deu del mes setè, que és el dia de l’Expiació, fes que ressoni el corn per tot el país: 10declareu sant l’any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del país. Aquest any serà l’any del jubileu: els qui s’havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s’havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan. 11Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no sembrareu, ni segareu el que haurà crescut espontàniament, ni veremareu els raïms dels ceps que no haureu esporgat, 12perquè és l’any del jubileu, un any sant: mengeu el que creixi als camps.

13»Aquest any del jubileu cadascú recobrarà el patrimoni que s’havia venut. 14Per això, en les operacions de compra i venda, que ningú no perjudiqui un altre germà israelita. 15Compreu o veneu tenint en compte els anys transcorreguts des del darrer jubileu i el nombre de collites anyals que hi haurà fins al jubileu vinent: 16el preu de les terres serà més alt com més anys faltin, i més baix, si en falten pocs, ja que de fet només compreu i veneu un cert nombre de collites. 17Ningú no ha de perjudicar l’altre. Reverencieu el vostre Déu. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.

18»Compliu els meus decrets, observeu les meves decisions i habitareu segurs en el vostre país. 19La terra donarà els seus fruits, menjareu fins a saciar-vos i podreu viure segurs al país.

20»Potser us preguntareu: “Què menjarem l’any setè si no podem sembrar ni collir?” 21Sapigueu que l’any sisè us enviaré la meva benedicció perquè la terra produeixi la collita necessària per a tres anys. 22L’any vuitè tornareu a sembrar els vostres camps, però encara menjareu de l’última collita, fins que arribi la collita de l’any novè.

f. El dret de rescat de les terres

23»Les terres no es poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns immigrants i uns forasters. 24Per això, de totes les terres del vostre patrimoni, en mantindreu el dret de rescat.

25»Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i ven part de les terres que formen el seu patrimoni, el seu parent més pròxim té dret a rescatar allò que l’altre ha venut. 26Si algú no té cap parent que li ho rescati, però troba els mitjans per a rescatar-ho ell mateix, 27descomptarà els anys passats des de la venda i pagarà al comprador el valor de les anyades que resten fins al jubileu: així recobrarà el seu patrimoni. 28Però si no troba els mitjans per a pagar aquestes anyades, la part que va vendre quedarà en poder del comprador fins a l’any del jubileu. Llavors el venedor recobrarà el seu patrimoni.

29»Si algú ven una casa habitable dins una ciutat emmurallada, mantindrà el dret de rescat durant tot el primer any, comptant des del dia de la venda. 30Però si no l’ha rescatada abans de complir-se l’any sencer, la casa que es troba a la ciutat emmurallada quedarà en ferm com a propietat del comprador i dels seus descendents. No tornarà al primer propietari l’any del jubileu. 31Però els drets sobre les cases dels pobles no emmurallats són iguals que els drets sobre els camps: es poden rescatar i, l’any del jubileu, tornaran al primer propietari.

32»Pel que fa a les ciutats levítiques, els levites mantindran sempre el dret de rescat sobre les cases de les ciutats que són possessió seva. 33Però enca-ra que siguin altres levites els qui les rescatin, tornaran al primer propietari l’any del jubileu, perquè les cases de les ciutats levítiques són l’únic patrimoni que tenen els levites entre la gent d’Israel. 34En canvi, els camps del voltant de les seves ciutats no es podran vendre, perquè són patrimoni perpetu dels levites.

g. Préstecs als pobres

35»Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i veus que no es pot mantenir, assisteix-lo perquè pugui continuar vivint al teu costat. Fes-ho també amb un immigrant o amb un foraster. 36No li exigeixis interessos ni compensacions. Demostra així que reverencies el teu Déu. Que aquest germà teu pugui viure al teu costat. 37No li prestis diners a interès i, si li dónes menjar, no ho facis per treure’n un profit. 38Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir del país d’Egipte, per donar-vos el país de Canaan i ser el vostre Déu.

h. El dret de rescat de les persones

39»Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i se’t ven, no l’obliguis a fer treballs propis d’un esclau; 40tracta’l com un jornaler o un foraster. Treballarà a casa teva fins a l’any del jubileu. 41Llavors quedarà lliure, tant ell com els seus fills, retornarà al seu clan i recobrarà el seu patrimoni. 42Els israelites són els meus servents que jo he fet sortir del país d’Egipte i, per tant, no poden ser venuts com es ven un esclau. 43No maltractis un germà israelita com si en fossis l’amo. Demostra així que reverencies el teu Déu.

44»Si et fan falta esclaus o esclaves, compra’ls dels pobles veïns. 45També en podeu comprar d’entre els fills dels forasters que han vingut a viure enmig vostre, o bé d’entre les seves famílies nascudes en el vostre país. Seran propietat vostra. 46Els podreu deixar en herència als vostres fills perquè continuïn essent-ne els propietaris. Els podreu conservar com a esclaus per sempre. Però ningú de vosaltres no ha de maltractar cap dels seus germans israelites com si en fos l’amo.

47»Si un immigrant o un foraster que viu al teu país s’enriqueix i, en canvi, un germà teu israelita cau en la misèria i es ven a aquest immigrant o a un descendent de la seva família, 48l’israelita que s’ha venut tindrà dret de rescat. Un dels seus germans el podrà rescatar, 49o un oncle seu o un cosí seu o un altre parent seu; fins i tot es podrà rescatar ell mateix si té mitjans per a fer-ho. 50D’acord amb el comprador, comptarà els anys passats des que es va vendre fins a l’any del jubileu, i farà la proporció entre el preu de venda i el nombre d’anys, avaluats segons els jornals d’un jornaler. 51Si encara queden molts anys per al jubileu, pagarà pel seu rescat la part corresponent al nombre d’aquests anys. 52Si en queden pocs, pagarà pel seu rescat la part corresponent al nombre d’aquests anys. 53Tot el temps que passi amb el qui l’ha comprat, serà com un jornaler. No permetis que el maltractin com si en fossin amos. 54Si no ha estat rescatat de cap d’aquestes maneres, recuperarà la llibertat amb els seus fills l’any del jubileu.

i. Exhortació final

55»Els israelites són els meus servents. Són els meus servents que jo he fet sortir del país d’Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

More Info | Version Index