Search form

Levític 7

e. Sacrificis de reparació

1»Aquesta és la llei del sacrifici de reparació. És cosa molt sagrada.

2»La víctima oferta com a sacrifici de reparació serà degollada en el lloc on es degollen les víctimes ofertes en holocaust. El sacerdot aspergirà amb la sang els quatre costats de l’altar. 3Acabat oferirà al Senyor totes les parts greixoses de la víctima: la cua, el greix que cobreix el ventre, 4els dos ronyons amb el seu greix, el gras dels lloms i la part lobular de sobre el fetge, extreta amb els ronyons. 5El sacerdot ho cremarà a l’altar; serà consumit pel foc en honor del Senyor. És un sacrifici de reparació. 6Tots els homes i nois perta-nyents a les famílies sacerdotals podran menjar carn d’aquest sacrifici, però la menjaran en un lloc sagrat. És cosa molt sagrada.

7»Tant per al sacrifici de reparació com per al sacrifici pel pecat, la llei és la mateixa: la carn de la víctima és per al sacerdot que fa el ritu d’expiació.

8»Quan algú ofereixi un holocaust, la pell de la víctima serà per al sacerdot. 9També serà per al sacerdot que l’ofereixi l’ofrena de farina, tant si és cuita al forn com si és preparada en una cassola o a la planxa. 10Tota altra ofrena de farina, pastada amb oli o sense, serà per a qualsevol dels descendents d’Aaron, sigui qui sigui.

f. Sacrificis de comunió

11»Aquesta és la llei dels sacrificis de comunió oferts al Senyor:

12»Si és un sacrifici d’acció de gràcies, oferiran, a més de la víctima, coques sense llevat pastades amb oli, tortells sense llevat untats amb oli i coques de flor de farina barrejada amb oli. 13Amb la víctima del sacrifici de comunió ofert en acció de gràcies, presentaran, a més de les coques, una ofrena de pa amb llevat. 14De cada mena d’aquests pastissos se’n reservarà un per al Senyor. Aquests aliments seran per al sacerdot que haurà fet l’aspersió amb la sang de la víctima oferta en sacrifici de comunió. 15La carn del sacrifici de comunió ofert en acció de gràcies s’ha de menjar el mateix dia que és oferta, sense deixar-ne gens per a l’endemà.

16»Si la víctima s’ofereix en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, s’ha de menjar el mateix dia que és oferta, però el que sobri es pot menjar l’endemà. 17Si el tercer dia encara quedava carn del sacrifici, s’haurà de cremar. 18Però si aquest dia algú encara menja carn del seu sacrifici de comunió, el Senyor no es complaurà en l’ofrena ni la tindrà en compte, perquè aquesta carn és com si fos carronya. Si algú en menja, portarà el pes de la seva culpa.

19»La carn que haurà tocat alguna cosa impura no es podrà menjar; s’ha de cremar. Quant a la carn del sacrifici, tota persona que estigui en estat de puresa ritual en podrà menjar. 20Però si algú que es troba ritualment impur menjava carn d’un sacrifici de comunió ofert al Senyor, serà exclòs del seu poble.

21»Tothom qui ha tocat alguna cosa impura, sigui una impuresa humana, un animal impur o qualsevol bestiola impura, i després menja carn d’un sacrifici de comunió ofert al Senyor, serà exclòs del seu poble.

g. Prohibició de menjar greix i sang

22El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

23– Comunica això als israelites:

»No mengeu mai greix de toro, d’ovella o de cabra. 24El greix d’un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge pot servir per a qualsevol ús, però de cap manera no en menjareu. 25Si algú menjava greix d’algun dels animals presentats com a ofrena per a ser cremada en honor del Senyor, serà exclòs del seu poble.

26»A tot arreu on habitareu, no heu de menjar mai sang, ni d’ocells ni d’altres animals. 27Perquè tothom qui mengi gens de sang serà exclòs del seu poble.

h. Porció reservada als sacerdots

28El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

29– Comunica això als israelites:

»Qui presenti al Senyor un sacrifici de comunió, li ha d’oferir la part de víctima que li correspon. 30Presentarà amb les seves mans la part destinada al Senyor, és a dir, el greix i el pit. Posarà el greix damunt el pit i l’oferirà davant el Senyor. 31El sacerdot cremarà el greix a l’altar, però el pit serà per a Aaron i els seus descendents. 32Dels vostres sacrificis de comunió presenteu també la cuixa dreta de la víctima, i després doneu-la al sacerdot. 33Aquesta cuixa és per al descendent d’Aaron que haurà ofert la sang i el greix del sacrifici de comunió. 34Perquè jo, el Senyor, dels sacrificis de comunió que els israelites m’ofereixen, prenc el pit que em presenten i la cuixa reservada, i els dono al sacerdot Aaron i als seus descendents. És una prescripció perpètua per als israelites.

35»De les ofrenes cremades al foc en honor del Senyor, aquesta és la part que pertany a Aaron i als seus descendents, des del dia que el Senyor els va consagrar per al seu servei sacerdotal. 36Això és el que el Senyor ordenà als israelites que donessin als sacerdots, quan els va consagrar. És una institució perpètua que passarà de pares a fills.

Recapitulació

37Aquestes són les lleis de l’holocaust i de l’ofrena de farina, dels sacrificis pel pecat o de reparació, de l’ofrena de consagració sacerdotal i dels sacrificis de comunió. 38El Senyor les va donar a Moisès a la muntanya del Sinaí el dia que, estant al desert del Sinaí, ordenà als israelites que li presentessin les seves ofrenes.

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

More Info | Version Index