Search form

Nombres 10

Les trompetes de plata

1El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

2– Fes-te dues trompetes de plata batuda per a convocar la comunitat i donar l’ordre d’aixecar el campament. 3Al toc de les dues trompetes, tota la comunitat es reunirà a l’entrada de la tenda del trobament. 4Al toc d’una de sola, es reuniran amb tu els principals, els caps de les unitats d’Israel. 5Quan el toc de la trompeta tingui un so trinat, aixecaran el campament els acampats a la part de llevant. 6Al segon toc trinat, ho faran els acampats al sud. El senyal per a aixecar el campament serà un toc trinat de trompeta. 7Per a convocar la comunitat es farà un toc de trompeta senzill. 8Els encarregats de tocar la trompeta seran els sacerdots, els fills d’Aaron.

»Això serà una institució perpètua, tant per a vosaltres com per als vostres descendents. 9Quan sereu al vostre país, si entreu en guerra contra l’enemic que us ataca, toqueu les trompetes amb un so trinat. Així el Senyor, el vostre Déu, us tindrà presents i us salvarà dels vostres enemics. 10Els dies de festa, de solemnitat i de celebracions del primer dia del mes toqueu les trompetes durant els holocaustos i els sacrificis de comunió. Així el vostre Senyor us tindrà sempre presents. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.

Partença del Sinaí

11El dia vint del mes segon de l’any segon de la sortida d’Egipte, el núvol es va enlairar de sobre el tabernacle de l’aliança. 12Llavors els israelites van partir del desert del Sinaí, seguint l’ordre de marxa establert. El núvol s’aturà al desert de Paran. 13Era la primera vegada que emprenien el camí per una ordre del Senyor transmesa per Moisès.

14Van partir en primer lloc els batallons agrupats al voltant de l’estendard del campament de Judà, a les ordres de Nahxon, fill d’Amminadab. 15Els acompanyaven els de la tribu d’Issacar, a les ordres de Netanel, fill de Suar, 16i els de la tribu de Zabuló, a les ordres d’Eliab, fill d’Helon.

17Un cop desmuntat el tabernacle, els levites descendents de Guerxon i de Merarí, encarregats de transportar-lo, van posar-se en marxa.

18Tot seguit partiren els batallons agrupats al voltant de l’estendard del campament de Rubèn, a les ordres d’Elissur, fill de Xedeür. 19Els acompa-nyaven els de la tribu de Simeó, a les ordres de Xelumiel, fill de Surixadai, 20i els de la tribu de Gad, a les ordres d’Eliassaf, fill de Deuel.

21Després van partir els levites descendents de Quehat, encarregats de transportar els objectes sagrats. Abans que ells arribessin, els altres havien de tenir muntat el tabernacle.

22A continuació van emprendre la marxa els batallons agrupats al voltant de l’estendard del campament d’Efraïm, a les ordres d’Elixamà, fill d’Ammihud. 23Els acompanyaven els de la tribu de Manassès, a les ordres de Gamliel, fill de Pedahsur, 24i els de la tribu de Benjamí, a les ordres d’Abidan, fill de Guidoní.

25Finalment, tancaven la marxa els batallons agrupats al voltant de l’estendard del campament de Dan, a les ordres d’Ahièzer, fill d’Ammixadai. 26Els acompanyaven els de la tribu d’Aser, a les ordres de Paguiel, fill d’Ocran, 27i els de la tribu de Neftalí, a les ordres d’Ahirà, fill d’Enan.

28Aquest era l’ordre de marxa dels contingents israelites, distribuïts per batallons, quan es posaven en camí.

El guiatge del poble pel desert

29Moisès va dir a Hobab, fill del seu sogre Reuel, el madianita:

– Nosaltres anem cap al lloc que el Senyor ha dit que ens donaria. Vine amb nosaltres, que et farem participar del benestar que el Senyor ha promès a Israel.

30Hobab li va respondre:

– No vindré pas. M’estimo més tornar-me’n al meu país amb els meus familiars.

31Moisès va replicar:

– Et prego que no ens deixis. Tu coneixes els indrets del desert on podem acampar: fes-nos de guia. 32Si véns amb nosaltres participaràs del benestar que el Senyor ens concedirà.

33Els israelites van partir, doncs, de la muntanya del Senyor i feren tres dies de camí. Durant aquelles jornades, l’arca de l’aliança del Senyor els anava al davant per buscar-los un indret on reposar. 34I, tan bon punt aixecaven el campament, el núvol del Senyor planava damunt d’ells durant el dia.

35Quan l’arca es posava en camí, Moisès deia:

«Aixeca’t, Senyor!

Que els teus enemics es dispersin,

i fugin del teu davant

els qui t’odien.»

36Quan l’arca es deturava, deia:

«Queda’t, Senyor!

Són innombrables

les unitats d’Israel.»

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

More Info | Version Index